L'ors Polar



L'ors Polar


L'ors Polar es un dels dos pus grands carnivòrs de la planeta. Los mascles mesuran 2 a 3 mètres de long e pesan fins a 800 kg.
L'ors polar o ors blanc viu dins la region artica, es a dire al Pòl Nòrd.
Son ausida fina, son odorat plan sensible, son pelatge blanc, sas urpas agusadas, sa maissa potenta, fan d'el un tarrible predator.
Resistís a la fred gràcias a sa forradura e a una brava espessor de grais.
Sos pels blancs li permeton d'èsser pas remarcat sus la banquisa. De mai, amb sas patas largas de 35 cm, l'ors polar repartís perfièitament sos 400 kg sus la banquisa : se desplaça sens copar la glaça fina.

Un caçaire redobtable :
Las condicions de vida de l'ors polar son fòrça dificilas. Los scientifics estiman que capita pas qu'una ataca sus dètz. Urosament, pòt demorar una desena de jorns sens manjar. Manja mai que mai de fòcas e de mòrses. Pesca de peisses tanben e es un plan bon nadaire. Dels animals tuats, ne manja pas que lo grais ; ne pòt engolir 80 kg en un repais.
L'ors polar caça fòrça plan dins l'aiga. Los biologistas estiman que passan un
tèrç de lor vida dins l'aiga. Las resèrvas de grais situadas a la basa de son esquina li permeton de nadar orisontalanent.
Gràcias a lors largas patas, avançan a10 km/h cap a la preda qu'an vist.


Un caminaire incansable
Per se noirir, l'ors polar se desplaça sens s'arrestar. Pòt percórrer mai de 3.200 km per an sus la banquisa. Resistís a la fred gràcias a son espessa forradura e tanben, coma lo dejós de sas patas es cobèrt de pels, aquò li evita de pèrdre sa calor en caminant sus la glaça.
Per melhor conéisser la migracion dels orses polars e lor territòri de caça, los scientifics an equipat d'orses d'un colar emetor.


Uèi, l'ors blanc es una espècia en dangièr. Coma la banquisa fond, sos territòris demesisson. La pollucion de la mar li causa malautiás. E mai siá protegit dempuèi 2008, l'ors blanc poiriá desaparéisser dins mens d'un sègle.




Expausat d'Emilie e Albane



Un pauc de natura en vila



Nosautres, aviam coma mission de trobar indicis de la natura dins la vila.
 
Lo matin vegèrem la font de l'auca (mas es un cigne puslèu !) e la font amb caps de leons.

Apuèi anèrem veire lo riu de Foish : sul riu vegèrem de tirons.
Per miègjorn nos arrestèrem al pargue de jòcs : i aviá un fum de colombs.
L'aprèp miègjorn, anèrem al castèl e vegèrem una reproduccion del libre de caça de Gaston Fèbus : i a de gosses, de cavals e plen d'autres animals. Enfin vegèrem d'escalpraduras de balenas, de dracs e de leon suls capitèls dins lo musèu.
La font de l'auca.
Enfin aquò per vos dire que dins Foish i a plen de traças d'animals !

Anna et Julia

Passejada a Foish


Passejada a Foish

Pendent nòstra passejada a Foish aprenguèren plan causas gràcias als noms de carrièra. Son en occitan e en francés. Vos balham qualques exemples. Las carrièras :
 violet, dels mercands, del forn d'En Moragas, de la pichona font, d'En Gròs, del cap de la vila, dels penitents...
 E es parièr pels noms de las plaças : plaça de las patanas, d'En Azemar, del Mercadal, del comandant Robert...
Sabètz çò que vòl dire “En” ? Èra una abbreviacion que botavan abans davant lo nom d'ostal, coma “Monsur”.
Als angles de las carrièras, remarquèrem de gròssas pèiras : empachavan las carretas de trucar las parets.


Datas de Foish





Pendent la visita de Foish e del castèl, nòstre grop notèt los moments importants de l'istòria de Foish.

Las fondacions del castèl datan del sègle XI. Cap a l'an 1000, lo castèl de Foish es bastit amb una tor.
En 1100 se parla pel primièr còp de bastir una muralha de la vila.
En 1200 : ataca dels crosats pels barris de Foish
En 1300 : bastison d'un pont de fusta sus Arièja e en passant las gens devián pagar una taxa
En 1400 : bastison de la tor redonda del castèl, o “tor Fèbus”.
En 1600 : bastison de teulats sus las tors del castèl.
En vila, se pòt veire una vièlha pòrta de fusta que porta la data de 1617 (sus la fotografia).
Al sègle XVIII, lo castèl ven una preson.
En 1800 i a un agrandiment de la preson.
    Fin de la preson
Lo castèl ven un monument istoric
En 1900 lo castèl ven un musèu
Una crotz de Jèsus sus la glèisa Sant Volusian pòrta la data de 1936.

Cathline TOULIS e Mila MEUNIER

Visita artistica e istorica de Foish


Los ostals e los bastiments




Los batiments:
Font amb cap de leon
Las fonts son nombrosas a Foish. La màger part data de l'Edat Mejana. An fòrça escalpraduras d'animals mas tanben d'angèls e de dieus. Mas i a pas sonque las fonts que fan de Foish una vila istorica, i a tanben un castèl ! Aqueste castèl es a 400 m d'altitud e sas tors son estadas construsidas a diferentas epòcas. Vegèrem tanben d'estatuas istoricas faitas en onor als personatges importants de Foish.





Los ostals:
A Foish força ostals del centre an de corondatges que datan de l'Edat mejana. Gaireben totis los ostals rics an de balcons en fèr : aqueste fèr ven de las minas de Rancièr dins la montanha e faguèt una partida de la riquesa de la vila. 
Los mercants avián de contravents e finèstras faits exprès per l'accès a la botiga.
Per pas perdre de plaça los ostals an mai d'un nivèl e dins d'unes carrierons podèm encara veire de pontilhs.


 

Musèu del papier

L’anciana usina de papièr arrestèt de foncionar en 1999. Es transformada en musèu.
Es lo paire d’Aristide Bergès que creèt l’usina de papièr a Lòrp Senta Aralha en utilizant la fòrça de l’aiga del Salat per far virar las maquinas. L’associacion Aristide Bergès s’ocupa de l’usina e de l’ostal de familha d’A. Bergès : i a un musèu de la fabricacion del papièr e tanben un musèu de l’estampariá.

La fabricacion del papièr
Primièr, cal fabricar la pasta de papièr.

Prenon de papièrs utilizats, de pasta de cellulòsi que ven de Sent Gaudens e d’autras fibras,  los trissan dins d’aiga dins l’idropulpor, puèi passa dins la tor d’estocatge de pasta de papièr que manda la pasta dins lo despurador, puèi dins lo «depastilhator» per tirar los bocins tròp gròsses. La pasta passa dins d’autras maquinas (per espessir, per rafinar, tirar las bofiòlas d’aire...). Enfin, arriba dins la «caissa de cap», e aquí la fabricacion del papièr pòt començar !



Dins la caissa de cap, de fins tudèls espandisson la pasta de papièr sus una granda tela de plastic (abans, èra faita de coire) : passa aprèp entre de rotlèus. Lo mai gròs d’aqueles rotlèus pesa coma cinc elefants !
La fuèlha de papièr es despegada de la tela, secada, lissada e a la fin s’enrotla a l’entorn de l’enrotlaira. Podián enrotlar 5 km de papièr dessús ! Quand èra plen, lo rotlèu èra transportat per un braç gigant e remplaçat per una enrotlaira voida.
Aprèp, descopavan lo papièr a las dimensions demandadas pel magasin o pel client.

Las vidas extrèmas



Dins de caunas que cresián qu’èra impossible d’i viure, i an descobèrt de vida : los scientifics an batejat "extrèmofils" los èssers que vivon al pus prigond de quatre caunas ont i a gaireben pas d’aire.
Aquelas caunas son :
1-la cauna de Moville en Romania.
2-la cauna de Villa Luz al Mexic.
3-la cauna de Waitomo en Nòva Zelanda.
4-la cauna de Clamonse en Slovénia.


Quinas son las particularitats dels èssers vius d’aquelas caunas ?
1-Suls bòrds de la Mar Negra, un ric ecosistèma es nascut mentre que l'idrogèn sulfurós i es cent còps mai concentrat que dins l'aire que respiram.

2-Una curiosa espècia de peisses subreviu dins una aiga saturada de sulfat d'idrogèn.

3-I vivon de vèrms lusents qu'atiran lors presas gràçias a de fils de seda pegoses e lusents tombant de la vòuta de la cauna.

4-Lo protèu qu’i viu es capable de consomar sos pròpris teissuts per compensar sa manca de noiridura.


Anna, Salomé, Léo

Lo laboratòri del CNRS de Molins

Bastisson la dintrada de la cauna en 1952 (fotografia del CNRS)


Es un laboratòri del CNRS que se tròba dins una cauna.
Lo laboratòri cauna foguèt oficialament inaugurat lo 26 de junh de 1954.
Son vertadièr nom actual es : Estacion d’Ecologia Teorica e Experimentala UMR5321 !!!

                QU’ES AQUÒ lo CNRS ?
Vòl dire Centre Nacional de Recèrca scientifica. Actualament, 32000 personas trabalhan al CNRS dins totas las disciplinas scientificas.
 
A Molins, un dels objectius principals dels cercaires èra de testar las ipotèsis de l'epòca sus l'evolucion de las espècias e la transmissions dels caractèrs al fil de las generacions.
Se son especializats dins l'estudi del mitan josterran. Recentament una novèla equipa s'es formada amb una cinquantena de cercaires, ingeniors, tecnicians. 65 personas trabalhan a Molins dins lo domeni de l’ecologia.

I estúdian, coma animal cavernicòla, lo protèu, l'eupròcte e l'axolòtl : dins lors elevatges, an 77 protèus, 19 axolòtls e 99 eupròctes dels Pirenèus. I a 2 caunas ara : la de Molins e una autra a Bòrdas (es a 15 km).
La fauna cavernicòla es un modèl per estudiar las adaptacions a l'environa.




Mercé a Olivier GUILLAUME que nos recebèt e respondèt plan aimablament a nòstras questions.

Julia, Vitalis, Luc, Timoty e Emilie